Actualment es reconeix obertament l’existència del sistema Echelon, una gran xarxa d’espionatge i intercepció de comunicacons electròniques internacional, teòricament utilitzat per la lluita contra el terrorisme internacional i el narcotràfic, però acusada en diverses ocasions de servir a l’espionatge polític i industrial. El Parlament Europeu, per exemple, va crear una comissió per a la seva investigació, els resultats de la qual confirmaven l’existència de la xarxa Echelon i la seva implicació en l’espionatge a governs, origanitzacions i empreses europees.
Aquesta xarxa és controlada per l’organització UKUSA, formada inicialment pels EEUU i el Regne Unit al final de la 2a Guerra Mundial i a la que s’hi van afegir posteriorment el Canadà, Australia i Nova Zelanda; i administrada per la NSA.
Echelon té la capacitat de capturar comunicacions per ràdio y satèl•lits, trucades telefòniques, faxs i correus electrònics a gairebé tot el món, incloent l’anàlisi automàtic i la classificació de les dades interceptades. Es diu que aquest sistema intercepta més de tres mil milions de comunicacions al dia. La xarxa Echelon com es coneix avui dia intercepta, per exemple els satèl•lits de comunicació dels sistemes satèl•litals tant mundials (INTELSAT, INTERSPUTNIK, …), com regionals (EUTELSAT, ARABSAT, …) i nacionals (AMOS, HISPASAT, …)
Curiosament, com fins l’11-S les lleis dels EEUU prohibíen a la NSA l’espionatge dins les seves fronteres, era el Regne Unit qui se n’encarregava, intercanviant-se posteriorment les informacions entre els països. Però no només la legislació es veu depassada per aquest sistema en aquest nivell sinó que els governs que pertanyen a UKUSA han estat diverses vegades acusats d’extralimitar les seves accions d’espionatge a qüestions polítiques i industrials. Crida l’atenció però, que cap govern ha protestat mai per la violació als drets de privacitat dels ciutadans fruit d’aquest l’espionatge internacional.
Diverses organitzacions, jutges i fiscalies, però, sí que han sol•licitat que es dugui a terme una investigació pública sobre Echelon. Alguns exemples coneguts de l’espionatge amb fins industrials, polítics o comercials per part de la xarxa Echelon són les escoltes i intercepcions de les comunicacions a l’organització Greenpeace en el transcurs d’algunes campanyes crítiques (contra les proves nuclears de 1995, p.e.) o les fonts que asseguren la connexió entre el sistema Echelon, la NSA i Microsoft (al•leguen una col•laboració per a establir els “forats” que alguns productes com Windows i Explorer han de tenir per a que la NSA pugui “entrar-hi”).
Tampoc cal ser ingenu i pensar que el sistema Echelon és la única xarxa d’espionatge internacional. Gairebé tots els països de la Unió Europea, per exemple, disposen de xarxes governamentals per a l’espionatge, sent diferent l’objectiu i les comunicacions interceptades (comunicacions diplomàtiques nacionals, internacionals, militars o civils). Per posar un exemple, els ministeris de defensa espanyol, francès i italià van anunciar en 2007 la creació d’un nou Carnivore (eina d’espionatge de les comunicacions per Internet creat per l’FBI que va desaparèixer en 2001).
En fi, que la cosa dóna molt que pensar, sobretot les poques referències que se’n fan d’aquests sistemes i xarxes, la poca consciència que tenim els ciutadans en general de la vigilància a la que d’una forma o altra estem sotmesos…
