Propietat intel·lectual

Segueixo amb les llicències lliures, com veiem de la següent entrevista a Ignasi Labastida, el director de Creative Commons Espanya, feta pels nois de Blogoff, les llicències CC tenen clars beneficis tant per a la indústria com per a la societat.

I per adonar-nos del gran desconeixement que hi ha sobre la lei de propietat intel·lectual, deixo l’enllaç a un article dels mateixos nois, de fa un parell d’anys, tractant la confusió entre el que és plagi i les llicències CC, molt interessant!

Building on the past

Ara que han acabat els debats i al haver participat en el de la cultura lliure, penjo aquesta ‘joia’.
És un video publicitari de Creative Commons de 2006 molt atractiu… han sapigut aprofitar molt bé la tendència cultural de l’audiovisual actual, maco de debó!

>

e-Administració ‘lliure’ a Europa

Avui he topat amb la pàgina web del OSOR (Open Source Observatory & Repository), una iniciativa de IDABC: un organisme de la unió europea encarregat de coordinar iniciatives relacionades amb el govern electrònic a Europa. I he estat francament i positivament sorpresa d’aquesta iniciativa de col·laboració de les administracions amb les comunitats de software lliure !!

A grans trets podríem defirni l’OSOR és una plataforma col·laborativa per a l’intercanvi d’informació, experiències i codi FLOSS (Free/Libre/Open Source Software) -com li diuen a la seva web- per al seu ús en les administracions públiques.

La seva pàgina web és força interessant: ofereix noticies sobre el software lliure a Europa, guies d’ús per a les administracions públiques, links i facilitats vàries en torn al govern electrònic. A part de permetre compartir software entre els diferents organismes, informació tècnica i suport legal (cal dir també que en aquest aspecte la Junta d’Andalusia va avançar-se bastant en el seu moment).

Ademés, la comissió europea a desenvolupat una llicència Open Source europea, la EUPL, per a la distribució dels programes per a l’administració pública de l’UE (tot i que és oberta a tothom).

Bé, bons llocs per a fer un cop d’ull a alguns informes sobre l’ús de programari lliure en istitucions nacionals i europees…

Xarxes d’espionatge (I)

Actualment es reconeix obertament l’existència del sistema Echelon, una gran xarxa d’espionatge i intercepció de comunicacons electròniques internacional, teòricament utilitzat per la lluita contra el terrorisme internacional i el narcotràfic, però acusada en diverses ocasions de servir a l’espionatge polític i industrial. El Parlament Europeu, per exemple, va crear una comissió per a la seva investigació, els resultats de la qual confirmaven l’existència de la xarxa Echelon i la seva implicació en l’espionatge a governs, origanitzacions i empreses europees.

Aquesta xarxa és controlada per l’organització UKUSA, formada inicialment pels EEUU i el Regne Unit al final de la 2a Guerra Mundial i a la que s’hi van afegir posteriorment el Canadà, Australia i Nova Zelanda; i administrada per la NSA.

Echelon té la capacitat de capturar comunicacions per ràdio y satèl•lits, trucades telefòniques, faxs i correus electrònics a gairebé tot el món, incloent l’anàlisi automàtic i la classificació de les dades interceptades. Es diu que aquest sistema intercepta més de tres mil milions de comunicacions al dia. La xarxa Echelon com es coneix avui dia intercepta, per exemple els satèl•lits de comunicació dels sistemes satèl•litals tant mundials (INTELSAT, INTERSPUTNIK, …), com regionals (EUTELSAT, ARABSAT, …) i nacionals (AMOS, HISPASAT, …)

Curiosament, com fins l’11-S les lleis dels EEUU prohibíen a la NSA l’espionatge dins les seves fronteres, era el Regne Unit qui se n’encarregava, intercanviant-se posteriorment les informacions entre els països. Però no només la legislació es veu depassada per aquest sistema en aquest nivell sinó que els governs que pertanyen a UKUSA han estat diverses vegades acusats d’extralimitar les seves accions d’espionatge a qüestions polítiques i industrials. Crida l’atenció però, que cap govern ha protestat mai per la violació als drets de privacitat dels ciutadans fruit d’aquest l’espionatge internacional.

Diverses organitzacions, jutges i fiscalies, però, sí que han sol•licitat que es dugui a terme una investigació pública sobre Echelon. Alguns exemples coneguts de l’espionatge amb fins industrials, polítics o comercials per part de la xarxa Echelon són les escoltes i intercepcions de les comunicacions a l’organització Greenpeace en el transcurs d’algunes campanyes crítiques (contra les proves nuclears de 1995, p.e.) o les fonts que asseguren la connexió entre el sistema Echelon, la NSA i Microsoft (al•leguen una col•laboració per a establir els “forats” que alguns productes com Windows i Explorer han de tenir per a que la NSA pugui “entrar-hi”).

Tampoc cal ser ingenu i pensar que el sistema Echelon és la única xarxa d’espionatge internacional. Gairebé tots els països de la Unió Europea, per exemple, disposen de xarxes governamentals per a l’espionatge, sent diferent l’objectiu i les comunicacions interceptades (comunicacions diplomàtiques nacionals, internacionals, militars o civils). Per posar un exemple, els ministeris de defensa espanyol, francès i italià van anunciar en 2007 la creació d’un nou Carnivore (eina d’espionatge de les comunicacions per Internet creat per l’FBI que va desaparèixer en 2001).

En fi, que la cosa dóna molt que pensar, sobretot les poques referències que se’n fan d’aquests sistemes i xarxes, la poca consciència que tenim els ciutadans en general de la vigilància a la que d’una forma o altra estem sotmesos…

Informacio dins els píxels ?

Tots hem tingut algun cop a les mans algun full de paper “oficial” d’aguna cosa en el que, en mirar-lo a trasllum, hi veiem una logo o un text identificant l’empresa o l’organisme d’on prové el document.

Bé, doncs el mateix principi s’utilitza per al material digital (imatges, música o video, per exemple). D’aquesta tècnica se’n diu watermarking, en analogia a les marques d’aigua que veiem al paper, i consisteix en ‘amagar’ informació sobre la procedència del material digital dins el propi material.

La watermark inserida ha de complir tres propietats. Ha de ser invisible (el text que veiem sobre alguns videos penjats a Internet per a evitar-ne la copia o l’ús il·lícit no és watermarking), ha de ser robusta (si modifiquem el material la marca ha de quedar intacta o reconeixible), i ha de ser segura (tot intent d’eliminar la marca ha de passar per fer malbé el document). Llegeix més »

Blogosfera

Una mica d’humor per a estrenar l’Oeil SIC…

I és que.. què està passant aquí?!

Blogs blogs blogs... s'en regalen! Qui en vol un?

Blogs blogs blogs... s'en regalen! Qui en vol un?